TANCAMENT DEL CURS

LA EDUCACIÓN ES EL ARMA MÁS PODEROSA QUE PUEDES USAR PARA CAMBIAR EL MUNDO

                 
                  
                                                                                                                        Nelson Mandela

Avaluació del curs

TASCA 1: Avaluació del Blog de la Elisabet Bosch Farràs

https://docs.google.com/document/d/16QQY0BkasWybqWklDUZQ5b6drUazO39homqmZSHYFNg/edit


TASCA 2: Valoració del curs:

Bé, sembla mentida que ja acabem el curs. La veritat és que ha passat força ràpid. Al començament del curs anàvem una mica perduts no sabíem realment que ens trobaríem. Un cop van començar, hem anat fem tasques realment molt enriquidores. Si n’hagués de triar una, seria molt difícil, perquè de totes he après, però si ho hagués de fer,  em decantaria per dues:   el taller de diversitat, el cazo de Lorenzo ja que em sembla un recurs molt  adequat per treballar dins l’aula amb alumnes d’atenció a la diversitat. Las il·lustracions son molt simples però molt clares i crec que per treballar amb nens i nenes és molt vàlid. L’altre activitat que m’ha agradat fer ha sigut la última, les emocions en la gestió de conflictes. Quan vam treballar les emocions al curs em va semblar molt enriquidor i molt important. Tenir consciència emocional significa saber que estem sentin i perquè. Saber-ho ens fa sentir capaços de regular les emocions o potenciar-les, ens ajuda a identificar què és el que ens fa sentir bé o què és el que ens fa sentir malament. Regular-se emocionalment no significa controlar ni reprimir les emocions sinó gestionar-les de manera que no ens facin mal a nosaltres ni els altres. I el fet que nosaltres haguéssim de solucionar un conflicte proper mitjançant les emocions amb alumnes que coneixem i que tractem amb ells el dia a dia, m’ha semblat molt interessant ja que podies posar en pràctica moltes de les activitats que hem anat fent durant les sessions.

M’ha semblat molt interessant també treballar a partir de la pràctica reflexiva  tractant  d’analitzar la pròpia acció docent, reflexionar-hi i construir conjuntament propostes per a la millora en els punts en què l’eficàcia dels aprenentatges de l’alumnat .

Resumint, el curs m’ha semblat molt interessant  i crec que amb tot el que hem fet he après molt. Ha sigut molt interessant conèixer opinions diferents dels companys que al igual que jo també s’enfronten a nous reptes, he après molt de les aportacions fetes tant dels companys com de tots els professors. I també a donat peu a  reflexionar molt sobre la feina de mestre, m’han sorgit nous dubtes que hauré d’anar resolent al llarg de la meva carrera professional.

Les emocions en la gestió de conflictes

A la meva classe som 15 nens i nenes, 7 nens i nenes de 3r i 8 nens i nenes de 4rt. Tots els nens I nenes són del poble (Santa Fe del Penedès). Quan vam començar el segon trimestre, va venir un nen marroquí, en Youssef.  Entre els nens no ha estat gaire ben rebut,  ja que ell té molt mal caràcter i ho arregla tot a cop de força. És un estira i afluixa entre totes dues bandes.  Ara ja portem unes quantes setmanes de convivència i ja és comencen a conèixer. Vaig decidir que s’havia de treballar grupalment les emocions ja que en aquesta classe les emocions no estan gaire treballades, han d’aprendre a expressar el que senten i que els altres companys també ho coneguin. Primer vaig decidir fer una activitat que es treballaven les emocions, però desprès de parlar amb els meus companys, que em van orientar dient que abans de treballar les emocions em van comentar que podria fer una activitat que és diu la “Teranyina” que normalment es fa per conèixer els noms de tots, però ho podia adaptar que diguessin coses positives de cada un.  Finalment vaig decidir fer aquesta activitat però adaptant-la treballant les emocions.

La teranyina:

·         Edat: a partir de 3r

·         Material: un cabdell de llana.

·         Activitat: el mestre o la mestra llença el cabdell a algú sense deixar anar l’extrem, a la vegada que diu alguna cosa positiva d’aquesta persona. Qui rep el cabdell, agafa el fil i el llença a una altra persona, dient també una cosa positiva d’ella. I així successivament fins que entre tots els participants s’ha format una teranyina. Desprès es pot parlar de com ens hem sentit i què pensem de les valoracions fetes.

L’activitat va anar força bé, va ser molt positiu veure com tots es deien coses positives, em va sorprendre molt que quan li van tirar el cabdell al Youssef van dir que era un nen que ens podia explicar moltes coses i aventures del seu país però no podia perquè no sabia parlar gaire bé el català. Molts d’ells en aquell moment van comprendre que el problema no era el Youssef sinó que era la barrera lingüística. Una reflexió que va sortir desprès de l’activitat va ser que entre tots l’havíem d’ajudar a aprendre a expressar-se en català. Mai havia vist el Youssef tant content, tots intentàvem fer el possible per estar amb ell i ajudar-lo. Ja fa una setmana que ho estem posant en pràctica i a la classe es respira un altre ambient.

El dilluns a la tarda ens toca tutoria i ja tinc una altra activitat pensava per fer: com em sento?

·         Edat: a partir de 3r

·         Material: un full

·         Activitat: durant una setmana, cada dia, en el moment determinat que decidim ( probablement desprès del pati, que és el moment més conflictiu i perquè prenguin consciència de les seves emocions i alhora això els ajuda a tranquil·litzar-se), cada nen anotar com se sent en aquell moment.  Aquesta activitat s’ha de fer un cop ja s’hagi parlat de les emocions, en coneguin els noms i les sàpiguen identificar (fet a català). Hi ha d’haver un clima de respecte i acordar que el que s’escriuen és confidencial, però que qui vulgui ho podrà llegir i així ajudarà a la resta a conèixer més les emocions. Quan ho llegim intentarem esbrinar entre tots quines emocions volia expressar la persona i veure si realment és veritat.

Pròximament ho posaré en pràctica i estic molt impacient dels resultats que puguin sortir. La meva classe és una classe que precisa d’educació emocional ja que són uns nens que tenen l’autoestima molt baixa i són uns nens que el “no” i les coses negatives ja les tenen, per tant s’ha de treballar molt en les coses positives i el “sí”.

EL TREBALL COOPERATIU

TREBALL COOPERATIU

Desprès de veure el vídeo “llegim en parella” podem observar el treball cooperatiu, on els alumnes treballen conjuntament de manera coordinada per resoldre tasques acadèmiques i aprofundir en el seu propi aprenentatge; tutoria entre iguals. El treball cooperatiu fomenta a valorar el potencial educatiu de les relacions interpersonals de qualsevol grup, a considerar els valors de socialització i integració i a l’increment del rendiment acadèmic. Hi ha situacions on les quals l’aprenentatge és més significatiu com en la composició de petits grups, implicació de tots els participants, l’organització de la tasta i de les activitats. En el video podem veure com treballen de manera cooperativa a l’hora de llegir un llibre. És un programa molt motivador ja que és un company d’escola el que t’està llegint un llibre i aclarint els dubte i animant a la lectura.

El treball cooperatiu per tant promou la implicació activa del nen en el procés d’aprenentatge i per tant incrementa el nivell d’aprenentatge, no tant sols del nen que aprèn es beneficia sinó que també el nen que explica als seus companys aconsegueix una major comprensió. Facilita la integració social i incrementa el compromís dels nens amb els seus companys alhora que facilita el desenvolupament de la capacitat de comunicació oral.

Tot i així el paper de la mestra és fonamental en aquest treball i procés ja què és ella la que especifica els objectius i  la que supervisa l’aprenentatge. També ha de saber molt bé com organitzar els grups cooperatius i diagnosticar problemes que puguin tenir alguns alumnes i intervenir per augmentar el grau d’eficàcia.

A l’escola on treballo, cada dijous a la tarda fem el que es diu “ padrins lectors”. És una escola rural així que només som 40 alumnes des de P3 a 6è. A principi de curs vam formar les 20 parelles de lectura (tots barrejats). Cada setmana trien un llibre de lectura i el llegeixen. Qui és més gran li llegeix el llibre al més petit i el petit li va explicant els dibuixos al més gran. Aquí trobem un treball cooperatiu molt interessant, ja que el gran ajuda al petit llegint-li el llibre i proporcionant-li així una millor comprensió; el petit li va fent preguntes i explicant-li el conte mitjançant els dibuixos al gran, facilitant-li així la millor comprensió. Per tant tots dos aprenen. Un cop han llegit el llibre fan una fitxa de lectura conjuntament on el petit li va explicant al gran el conte i ell fa el resum.

En el meu cas l’inconvenient que hi trobo és la manca d’espai, “els padrins de lectura” es fan al pati on hi trovem moltes distraccions i a vegades és massa sorollós. Un dels altres inconvenients que hi robo és la franja d’edat. Els alumnes de 5è i 6è que ajuden als més petits seria la més indicada, però a la nostra escola a vegades el més gran fa 1er i el petit P3 que en aquest cas no seria tant indicada.

Tot  i així trobo que l’aprenentatge cooperatiu s’hauria de promoure més no tant sols en la lectura sinó que en moltes altres activitats ja que facilitarien molt l’assimilació dels aprenentatges.

Taller de diversitat: El Cazo de Lorenzo

Aquest conte presenta d’una manera molt maca i simple pels nens, les diferències entre las persones. Em sembla un recurs molt  adequat per treballar dins l’aula amb alumnes d’atenció a la diversitat. Las il·lustracions son molt simples però molt clares. És important detectar què passa i que hi ha més persones en la mateixa situació i que també poden tirar endavant. L’educació és la clau perquè els nens com Lorenzo no es quedin amagats, sinó que surtin i expressin i comparteixin amb els altres la seva situació i així poder ajuda i orientar als companys.

Desprès d’haver vist aquest video em sorgeixen diferents activitats per treballar-lo dins l’aula:

·         Una activitat inicial que es podriarealitzar es la presentació de la primera imatge del vídeo on hi apareix el títol i el dibuix del Lorenzo amb el seu cassó. Els nens i nenes podrien fer una predicció i intentar endevinar el contingut d’aquest vídeo. Es podria utilitzar la pissarra per fer una pluja d’idees, o també fer servir l’activitat del full giratori, tothom amb un color diferent escriu de quin tema poc tractar el video, penjar-les a la pissarra i comentar-les entre tots.

·         Una altra activitat podria ser que s’exposés un tema que es pot presentar en el vídeo(que els nens ho hagin pogut reconèixer en situacions diàries a l’escola o a l’aula) i realitzar un debat on els nens i nenes puguin presentar els seus arguments, opinions y solucions sobre el tema exposat. Aquesta activitat desenvolupa el esperit crític dels nens i nens ja que cada un té formes diferents de pensar .

Taller : tutoria

Una de cada diez cabezas piensa y nueve embisten

En què consisteix educar? Realment és una pregunta molt difícil de contestar, a mi em sorgeixen molts dubtes de si realment la feina que faig, la faig bé o no, o si realment els alumnes que tinc arribaran a ser persones, capaços de pensar, de tenir el control emocional i tenir valors morals i socials. Educar, consisteix en fomentar l’autonomia personal, el pensament crític, ser solidaris, la igualtat entre les persones, cultures, estimular la creativitat dels éssers humans. Educar no es adoctrinar, és fer pensar a una persona per ella mateixa estimulant la seva creativitat.
 «El principio de la educación es predicar con el ejemplo» (Turgot). Fins a quin punt nosaltres tenim la responsabilitat d’educar aquests nens i nenes. Com diu Manuel Segura “ El problema empieza en la família: los padres no saben si decirle a su hijo que devuelva la bofetada o que sea paciente y solidario”. Avui en dia tot el pes de l’educació cau sobre del mestre, evidentment a nosaltres també ens han educat per ensenyar, és la nostra feina i és el que hem de fer. Els pares i mares, però, també tenen o haurien de tenir aquesta responsabilitat, des de casa s’han d’ensenyar uns valors, que desprès a l’escola els acabarem d’aprendre i de consolidar. És difícil però hem d’ensenyar els nostres alumnes a dialogar, a evitar el conflicte, així podran créixer com a persones. La frase d’en Manuel Segura : “ Educar consiste en: mucho cariño, paciència y normas claras y a medida que va creciendo, más y  más dialogo. Ser persona es relacionarse”. Mai creixeràs com a persona si estas sol, si no el relaciones o si ho fas ho fas buscan el conflicte, hem d’educar els nostres alumnes a que aprenguin a relacionar-se saber compartir, un rep si dona. Així doncs tot i ser una tasca molt difícil la d’educar és la feina que m’agrada. Educar és ensenyar valors: justícia, amistat, responsabilitat, sinceritat, bondat, en definitiva, saber conviure.

La prevenció des de l'escola

Aquí trobareu una unitat didàctica dissenyada especialment per aquells nens i nenes que tenen males postures a l'hora de seure a classe, de llegir, de dormir, etc. Us presento una unitat didàctica en la qual intenterem prevenir des de l'escola totes aquestes males postures.

Aquí us deixo el link de google docs:

https://docs.google.com/document/d/1DGOPzwIHEHwJhhfUM9SrHB2IOJ2G0WCqWu5SWbpDTqc/edit