TANCAMENT DEL CURS

LA EDUCACIÓN ES EL ARMA MÁS PODEROSA QUE PUEDES USAR PARA CAMBIAR EL MUNDO

                 
                  
                                                                                                                        Nelson Mandela

Avaluació del curs

TASCA 1: Avaluació del Blog de la Elisabet Bosch Farràs

https://docs.google.com/document/d/16QQY0BkasWybqWklDUZQ5b6drUazO39homqmZSHYFNg/edit


TASCA 2: Valoració del curs:

Bé, sembla mentida que ja acabem el curs. La veritat és que ha passat força ràpid. Al començament del curs anàvem una mica perduts no sabíem realment que ens trobaríem. Un cop van començar, hem anat fem tasques realment molt enriquidores. Si n’hagués de triar una, seria molt difícil, perquè de totes he après, però si ho hagués de fer,  em decantaria per dues:   el taller de diversitat, el cazo de Lorenzo ja que em sembla un recurs molt  adequat per treballar dins l’aula amb alumnes d’atenció a la diversitat. Las il·lustracions son molt simples però molt clares i crec que per treballar amb nens i nenes és molt vàlid. L’altre activitat que m’ha agradat fer ha sigut la última, les emocions en la gestió de conflictes. Quan vam treballar les emocions al curs em va semblar molt enriquidor i molt important. Tenir consciència emocional significa saber que estem sentin i perquè. Saber-ho ens fa sentir capaços de regular les emocions o potenciar-les, ens ajuda a identificar què és el que ens fa sentir bé o què és el que ens fa sentir malament. Regular-se emocionalment no significa controlar ni reprimir les emocions sinó gestionar-les de manera que no ens facin mal a nosaltres ni els altres. I el fet que nosaltres haguéssim de solucionar un conflicte proper mitjançant les emocions amb alumnes que coneixem i que tractem amb ells el dia a dia, m’ha semblat molt interessant ja que podies posar en pràctica moltes de les activitats que hem anat fent durant les sessions.

M’ha semblat molt interessant també treballar a partir de la pràctica reflexiva  tractant  d’analitzar la pròpia acció docent, reflexionar-hi i construir conjuntament propostes per a la millora en els punts en què l’eficàcia dels aprenentatges de l’alumnat .

Resumint, el curs m’ha semblat molt interessant  i crec que amb tot el que hem fet he après molt. Ha sigut molt interessant conèixer opinions diferents dels companys que al igual que jo també s’enfronten a nous reptes, he après molt de les aportacions fetes tant dels companys com de tots els professors. I també a donat peu a  reflexionar molt sobre la feina de mestre, m’han sorgit nous dubtes que hauré d’anar resolent al llarg de la meva carrera professional.

Les emocions en la gestió de conflictes

A la meva classe som 15 nens i nenes, 7 nens i nenes de 3r i 8 nens i nenes de 4rt. Tots els nens I nenes són del poble (Santa Fe del Penedès). Quan vam començar el segon trimestre, va venir un nen marroquí, en Youssef.  Entre els nens no ha estat gaire ben rebut,  ja que ell té molt mal caràcter i ho arregla tot a cop de força. És un estira i afluixa entre totes dues bandes.  Ara ja portem unes quantes setmanes de convivència i ja és comencen a conèixer. Vaig decidir que s’havia de treballar grupalment les emocions ja que en aquesta classe les emocions no estan gaire treballades, han d’aprendre a expressar el que senten i que els altres companys també ho coneguin. Primer vaig decidir fer una activitat que es treballaven les emocions, però desprès de parlar amb els meus companys, que em van orientar dient que abans de treballar les emocions em van comentar que podria fer una activitat que és diu la “Teranyina” que normalment es fa per conèixer els noms de tots, però ho podia adaptar que diguessin coses positives de cada un.  Finalment vaig decidir fer aquesta activitat però adaptant-la treballant les emocions.

La teranyina:

·         Edat: a partir de 3r

·         Material: un cabdell de llana.

·         Activitat: el mestre o la mestra llença el cabdell a algú sense deixar anar l’extrem, a la vegada que diu alguna cosa positiva d’aquesta persona. Qui rep el cabdell, agafa el fil i el llença a una altra persona, dient també una cosa positiva d’ella. I així successivament fins que entre tots els participants s’ha format una teranyina. Desprès es pot parlar de com ens hem sentit i què pensem de les valoracions fetes.

L’activitat va anar força bé, va ser molt positiu veure com tots es deien coses positives, em va sorprendre molt que quan li van tirar el cabdell al Youssef van dir que era un nen que ens podia explicar moltes coses i aventures del seu país però no podia perquè no sabia parlar gaire bé el català. Molts d’ells en aquell moment van comprendre que el problema no era el Youssef sinó que era la barrera lingüística. Una reflexió que va sortir desprès de l’activitat va ser que entre tots l’havíem d’ajudar a aprendre a expressar-se en català. Mai havia vist el Youssef tant content, tots intentàvem fer el possible per estar amb ell i ajudar-lo. Ja fa una setmana que ho estem posant en pràctica i a la classe es respira un altre ambient.

El dilluns a la tarda ens toca tutoria i ja tinc una altra activitat pensava per fer: com em sento?

·         Edat: a partir de 3r

·         Material: un full

·         Activitat: durant una setmana, cada dia, en el moment determinat que decidim ( probablement desprès del pati, que és el moment més conflictiu i perquè prenguin consciència de les seves emocions i alhora això els ajuda a tranquil·litzar-se), cada nen anotar com se sent en aquell moment.  Aquesta activitat s’ha de fer un cop ja s’hagi parlat de les emocions, en coneguin els noms i les sàpiguen identificar (fet a català). Hi ha d’haver un clima de respecte i acordar que el que s’escriuen és confidencial, però que qui vulgui ho podrà llegir i així ajudarà a la resta a conèixer més les emocions. Quan ho llegim intentarem esbrinar entre tots quines emocions volia expressar la persona i veure si realment és veritat.

Pròximament ho posaré en pràctica i estic molt impacient dels resultats que puguin sortir. La meva classe és una classe que precisa d’educació emocional ja que són uns nens que tenen l’autoestima molt baixa i són uns nens que el “no” i les coses negatives ja les tenen, per tant s’ha de treballar molt en les coses positives i el “sí”.